LA FONT DE LA PORTELLA

INTRODUCCIÓ

Encara que no ho sembli, aquest sender es troba dins del terme municipal de Vacarisses, de fet arriba fins al Coll de les Tres Creus i allà es troba amb Terrassa i Matadepera.

El seixanta-tres ens portarà a les entranyes de la Serra de l'Obac, de les restes més antigues de la primera edificació datada els segles XI-XII, a altres construccions que van permetre als habitants d'aquesta raconada de viure dels recursos que la muntanya oferia: el carbó fet sobretot de les alzines i el glaç.

En aquest itinerari resseguirem el vessant esquerre dels anomenats Alts de la Pepa, una carena que separa el terme de Vacarisses amb el de Terrassa. Serà un camí força ombrívol però en els punts més oberts i sobretot quan siguem al Turó Roig, podrem gaudir de les vistes de la vall de la Calsina, juntament amb el Paller de Tot l'Any i la Roca Salvatge com a teló de fons.

Fins a l'Obac Vell veurem que l'itinerari és adaptat a la cadira de rodes.

DADES D'INTERÈS

Previsions segons les dades del mapa de Sant Llorenç

·Coordenades del punt de partida: N 41.622257, E 1.954096

·Distància plantejada: 3.4 quilòmetres
·Distància obtinguda en la recerca: 1.9 quilòmetres

·Temps plantejat: 1 hora
·Temps total obtingut en la recerca: 1 hora
·Temps en moviment obtingut en la recerca: 30 minuts

·Desnivell positiu: 35 metres

·Termes municipals als quals pertany el sender: Vacarisses

·Data de realització del sender: diumenge 14 de desembre del 2014


COMENTARI DEL SENDER

Sortirem des de la Casanova de l'Obac, al costat del restaurant de la Pastora, i començarem a caminar per un camí asfaltat i adaptat als minusvàlids. Seran poc més de sis-cents metres fins arribar al primer punt d'interès del sender. L'Obac Vell.

L'Obac Vell (km 0.6)

La també anomenada Casavella de l'Obac, va ser un dels masos més importants del massís, es va començar a construir al segle IX i va passar per moltes generacions; per la qual cosa aquest edifici, residit per la família Ubach, ha viscut grans moments de la història, entre ells la pesta negra del segle XIV i XV o l'expansió territorial i prosperitat econòmica dels segles següents. 

L'abandó del mas va tenir lloc a principis del segle XIX, quan es va construir la Casanova.

Des d'aquí continuarem el camí, ara sí de terra i més estret. Al cap de tres-cents metres tornarem a passar per un altre punt destacat; el pou de glaç de la Portella. Construït amb pedra seca, com les barraques, per la família Ubach a principis del segle XVIII.

Pou de glaç de la Portella (km 1)

Aquesta construcció subterrània era destinada a emmagatzemar gel i proveir-ne a la població per al consum de tot l'any; els pous de glaç solen trobar-se en fondalades o indrets de microclima més fred per tal d'assegurar la conservació del gel. En el cas d'aquest pou i també un proper a la serra, el de l'Estepar, l'origen del glaç era la neu o gel format a basses properes. S'omplien completament i quedaven ben tapats.

A finals de segle XIX els pous de glaç van tendir al declivi fins arribar a la obsolescència definitiva, quan va sorgir la fabricació artificial.

A banda d'aquests dos, al nostre parc hi ha comptabilitzats quatre pous més.

Deixarem enrere el pou de glaç que ens ha deixat ben frescos i continuarem el sender.

Turó Roig (km 1.5)

Entre clarianes i frondositats, al cap de mig quilòmetre apareixerem davant del Turó Roig. Destaca pel seu color vermellós que d'aquí li'n ve el nom, a banda de ser una roca sedimentària per excel·lència.

Aquest punt és on podrem gaudir de les millors vistes; cal anar amb molt de compte ja que hi ha un fort precipici en el lloc màxim on es pot arribar a pujar, almenys sense l'equipament adequat.

Font de la Portella (km 1.9)

Ens acomiadem del Turó Roig per dirigir-nos al final del sender on s'hi troba la font de la Portella. Un indret cobert per tres plataners, l'aigua de la font no té garantia sanitària però és apta pel consum humà (almenys jo segueixo viu).

Un cop acabat el sender ens restarà refer-lo en sentit invers per arribar novament a la Casanova de l'Obac.