LA TORROTA DE VACARISSES

INTRODUCCIÓ

Aquesta vegada ens desplaçarem fins a Vacarisses, un poble del Vallès situat a la vora de la Serra de l'Obac, en una petita depressió, que compta amb un cens de poc més de sis mil habitants, un miler dels quals viuen al centre de la vila. Tot i així, durant els caps de setmana i els períodes estivals, la població augmenta considerablement.

Vacarisses compta amb tres senders locals ordenats numèricament, dos dels quals situats al mateix nucli urbà; el primer és el que recorre des del poble fins a la Torrota, i el segon, un pèl més curt, rodeja la base cingleres que limiten el territori municipal i segueix l'antic traçat dels tubs que subministraven l'aigua.

En aquest cas, farem el primer.

DADES D'INTERÈS

Previsions segons les dades del mapa de Sant Llorenç

·Coordenades del punt de partida: N 41.606361, E 1.918965

·Distància plantejada: 4 quilòmetres

·Distància obtinguda en la recerca: 4.9 quilòmetres

·Temps plantejat: 1 hora

·Temps total obtingut en la recerca: 1 hora i 23 minuts

·Temps en moviment obtingut en la recerca: 57 minuts

·Desnivell positiu: 100 metres

·Termes municipals als quals pertany el sender: Vacarisses

·Data de realització del sender: divendres 11 de juliol del 2014

COMENTARI DEL SENDER

Començarem a caminar des de la plaça de Joan Bayà i ens dirigirem cap al carrer Major, situat a dalt paral·lelament. 

Castell (km 0.25)

El primer tram transcorre pels carrers de més llevat històric i cultural. Passarem pel Castell de Vacarisses; un edifici del segle X, època en que les necessitats defensives i religioses dels colons cristians havien impulsat que comtes i bisbes teixissin una xarxa de castells, esglésies, torres i ermites. Actualment, el castell acull la biblioteca municipal.

Passarem també per davant de l'església; edifici d’estil neoclàssic construït el segle XVIII damunt de les runes d’una església romànica del segle XI, dedicada a Sant Pere (patró del poble) i Sant Feliu.

El pou (km 0.5)

Abans d'entrar a la muntanya passarem per un altre punt destacat, el pou del carrer d’Alfons Sala, construït el 1934 per iniciativa dels veïns per tal de facilitar la captació d’aigua i superar sequeres com la dels anys cinquanta. Decorada per la ceramista Dolors Colomer amb l’escut del poble, una vaca (de Vacarisses es dedueix) i un mapa amb la localització i el topònim de les fonts del terme.

Ara sí, pujarem cap a la muntanya per anar fins a la Torrota de Vacarisses, el lloc més emblemàtic del sender. Començarem a guanyar uns metres d’alçada tot contemplant les vistes de Vacarisses i més tard des de dalt d'un coll, les de la plana del Bages per l’altra banda. A mig camí connectarem amb un altre sender local; el camí dels tubs de l’aigua.

La Torrota de Vacarisses (km 2)

Després de caminar un tros més muntanyós, arribarem a la torrota, situada a quatre-cents vuitanta-cinc metres d’altitud, a sobre d’un pujol i just de cara a les muntanyes de Montserrat. Construcció romànica de planta circular i de tres pisos. La seva utilitat era principalment de vigilància i transmissió de senyals òptics per avisar la població de possibles atacs; els senyals passaven de torre en torre. Durant molts anys hi va haver una porta arran de terra, oberta en temps moderns i clausurada el 1999. Amb una alçada de dotze metres, fa que sigui un dels elements simbòlics més rellevants del municipi.

Vistes de Montserrat des de la Torrota de Vacarisses

Des d'aquí reprendrem el tros que hem fet per pujar a la torrota i continuem la pista de baix per acabar fent una volta circular, tot passant pel cementiri municipal i per la Rectoria Vella, edifici conventual actualment de propietat privada.

El Cementiri municipal de Vacarisses (km 3.25)

La Rectoria Vella (km 3.5)

Finalment arribarem altra vegada a la plaça on hem començat el sender.