LA PEDRA SECA

INTRODUCCIÓ

Tornem de nou a Rellinars per fer una passejada tranquil·la que ens farà descobrir el passat vitícola a partir del patrimoni arquitectònic i paisatgístic que ens han deixat les generacions anteriors: barraques i feixes, avui dins el bosc, ens mostren com ha canviat el paisatge. Gairebé tot el recorregut era conreu de vinya; i de bosc només en quedava alguna raconada o en indrets marginals de mal cultivar.

L'economia de fa uns cent-cinquanta anys per a molts veïns de Rellinars es va fonamentar en el conreu de la vinya, complementat per altres; ametllers, oliveres i una mica d'horta.

Els masos que veurem en fer l'itinerari també són una expressió de l'aprofitament de l'entorn. La presència de millors conreus al voltant d'aquestes cases feia que també hi hagués conreus de cereals, a part de vinyes i altres fruiters. Avui, tret d'aquests millors espais de conreu, el bosc ha tornat al seu lloc.

DADES D'INTERÈS

Previsions segons les dades del mapa de Sant Llorenç

·Coordenades del punt de partida: N 41.637684, E 1.910858

·Distància plantejada: 5.4 quilòmetres
·Distància obtinguda en la recerca: 6.5 quilòmetres

·Temps plantejat: 1 hora 30 minuts
·Temps total obtingut en la recerca: 1 hora 50 minuts
·Temps en moviment obtingut en la recerca: 1 hora 35 minuts

·Desnivell positiu: 150 metres

·Termes municipals als quals pertany el sender: Rellinars

·Data de realització del sender: dissabte 8 de novembre del 2014


COMENTARI DEL SENDER

El mateix que el sender de la Font de Carlets, sortirem de la plaça de l'ajuntament per baixar a la riera. En aquest cas no girarem a la pista de la dreta sinó que continuarem el carrer asfaltat. Just a la parròquia de Rellinars veurem un trencall a mà dreta; serà el camí de tornada. Així doncs seguirem pel mateix tros per tal d'anar-nos dirigint a la Serra Gallina, que la rodejarem amb el sender.

Quan portem uns vuit-cents metres passarem per davant del Mas de les Ferreres. Edificat al segle XI i restaurat en èpoques posteriors. Continuarem avançant i quan gairebé hàgim arribat a fer el primer quilòmetre passarem per davant de la Font de l'Esbarzer. 

A partir d'aquí seguirem pujant pel Torrent de l'Esbarzer i en poca estona arribarem a la barraca d'en Pere Baqué.

Aprofitant que estem realitzant el sender de "La pedra seca", vinculat directament a les barraques, afegirem una mica d'informació complementària al respecte. Com hem dit contextualitzant, el conjunt de construccions està relacionat amb el conreu de vinya que al segle XVIII es va estendre per Rellinars. Tal i com també podem comprovar al sender de les tines de la Vall del Flequer, la creixent demanda de vi va obligar a ocupar terrenys cada cop més costeruts, de tal manera que es van anivellar i drenar les feixes. Les barraques eren imprescindibles degut a la falta de proximitat amb la masia d'on residia el pagès i de l'atenció constant que requereixen les tasques. La principal funció que exercia una barraca era de magatzem i aixopluc.

Barraca d'en Pere Baqué (km 1.8)

Per fer les barraques no es necessitava cap element d'unió entre la pedra. La complexitat tècnica es deu a les filades de pedres rectangulars recollides entre les de l'entorn. La irregularitat es resol amb la col·locació a pressió i fent de tascó, compactant a tot el conjunt. La volta (teulada) era coberta de terra per millorar-ne la impermeabilització. La barraca compta amb petites prestatgeries i un finestral per veure l'exterior.

Per tant, la tècnica està basada en un joc d'equilibri entre pressions de les pedres, un resultat extraordinari ja que fins a data d'avui, moltes barraques encara es mantenen dempeus.

Barraca de Casajoana de camí a la masia (km 4)

Dit això seguim resseguint el torrent de l'Esbarzer i comencem a situar-nos al vessant nord de la serra, ara en direcció a llevant i dirigint-nos a la masia de Casajoana tot passant per una zona més ombrívola on encara tindrem l'oportunitat de veure alguna barraca més, la que porta el mateix nom del mas proper; la barraca rectangular de Casajoana, situada a un nivell inferior i just al costat del camí, mig oculta per la vegetació, però en veiem clarament el sostre i la xemeneia. És la barraca més alta que visitem, amb volta de base circular.

Situada en un petit coll finalment arribarem a la masia de Casajoana.

Masia de Casajoana (km 4.3)

Poc després de començar a baixar, trobem aquest pou vora el camí

Vistes del Gibert de Dalt tot baixant

A partir d'aquí anirem tornant cap a Rellinars baixant pel vessant sud de la serra. Poc abans d'arribar a la pista inicial, a mà dreta del camí tenim la font del Ginjoler, està a quatre passes.

Finalment recuperarem la pista del principi que ens tornarà a pujar de nou a la plaça de l'ajuntament, centre de Rellinars.